Carta de Miquel Calçada, "Mikimoto"

Carta de Miquel Calçada i Olevella "Mikimoto". Cataluña no son los Millet, los Montulls y que puede venir, ni los blanqueadores ni los que ponen negro, ni ladrones, ni los presuntos ni corruptos. No se equivoquen. Nuestro país es el Dr. Baselga, DRS Gatell y Clotet, Dr Valentí Fuster, cocina de Ferràn Adrià, los hermanos Roca, de Ruscalleda Fermí Puig, etc... En mi país juega un Barça catalanista con catalanes y abierto a todo el mundo. En Cataluña tenemos Sergi López, tenemos a Tapies, a Llach, a Serrat, a Carreres, los Pets y a Guardiola .Y tenemos la sardana y castellers, los trabucaires y la Patum. Y la Cerdanya, Tarragonès, l ' Empordà, el Delta del Ebro, el Segrià, Pla de l ' Estany, el Ripollès, Osona, Bages... En Cataluña tenemos montañas y mar, agua y nieve, incluso tenemos una montaña sagrada con una Virgen negra. Gigantes y cabezudos, rumba y Habaneras. Tenemos alubias con que cubren las botifarres y nos gusta el olor a la brasa y hacemos una cosa tan extraña como aplastar los tomates encima del pan y rascar. En mi país se hace la castañada y hacemos que los niños rebocen con piñones el mazapán, así como permitimos un día al año hacer cagar un bastón llamado “Tió”, para ver si se han portado bien. Y también tenemos un Palau de la Música., ¡cómo no, claro que lo tenemos!. Mi país es tan pequeño que es maravilloso y no podemos perder esta idea nunca. A pesar de la fetidez de la podredumbre que no nos permite oler el abono en el campo que nos rodea. Mi país ha de seguir adelante y tenemos que saber hacerlo, y a quien le corresponda nos ha de saber guiar. Y tendremos que ir a votar. Sí, sí, sí, sí. Se ha de ir a votar. No amigos, no. Esto no es Italia, esto es Catalunya, la de los emprendedores que quieren seguir adelante, la de los pescadores, la de los científicos, la de los artistas y de quien se la haga suya, sea de donde sea, venga de donde venga. Catalunya se siente, Catalunya no se sufre, es demasiado maravillosa para castigarla con cuatro chorizos. Nos la tenemos que creer. Alcemos la cabeza de una puñetera vez y quien quiera pensar que estamos muriéndonos como país, que se olvide. Vamos a salid adelante. ¡Vamos de una vez!. Miquel Calçada i Olevella "Mikimoto".

Carta de Miquel Calçada i Olevella "Mikimoto". Catalunya no son els Millets. els Montulls i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem. El nostre país és el doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, el doctor Valentí Fuster, de la cuina del Ferràn Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig... Al meu país juga un Barça catalanista, amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi Lopez,, tenim en Tapies, en Llach, en Serrat, en Carreres, els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l'Empordà, els Delta de l'Ebre, el Segrià, el Ripollès, el Pla de l'Estany, Osona, el Bages... A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim una muntanya Sagrada amb una Verge negre. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres. I tenim mongetes amb que tapem les botifarres, i ens agrada l'olor de brassa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar. El meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com també els permetem un dia l'any fer cagar un bastó anomenat tió - aviam si s'han portat bé. I també tenim un Palau de la Música. i tant que el tenim!. El meu país es tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai!. Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar el fems del camp que ens envolta. El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar votar. Sí, sí, sí, sí. S'ha d'anar votar. No amics, no. Aixó no és Itàlia, aixó és Catalunya, la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels pescadors, la dels científics, la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin. Catalunya se sent, Catalunya no es pateix, és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l'hem de creure! Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n oblidi! Ens n'hem de sortir. Som-hi d'una vegada! Miquel Calçada i Olevella "Mikimoto"